LYRICA 225mg

P s'aixeca així que sona el despertador a les 6:35; eLLa s'aixecarà més tard, quan ell al sortir de la dutxa, obri la porta. I junts escoltaran les notícies a la ràdio. Un cop han fet tot això i més, un cafè per P i una bossa de plàstic (reaprofitada diverses vegades) amb una poma golden petita, un Fageda bifudus desnatat i un parell de Torres (dolces i fàcils de pelar). eLLa ha de menjar més ara. Ell hauria de menjar menys.

07:25, P ja té el diari gratuït, ella ja ha pujat al tren de i 29, i ell es comença a liar el primer cigarret del dia. Les primers suors comencen un cop a superat l'Europa i enfila cap al mercat. Temperatura ambient 6 graus. P es descorda tots els botons de l'abric a veure si aconsegueix parar de suar.

Davant del monitor de 21" s'adona que està discutint amb si mateix si és la millor feina que ha tingut mai o si ho deixa i busca feina del que sigui. P espera que J&S no s'hagin adonat de res.

Tot baixant les escales que el porten als 90 minuts de descans del migdia, es mareja. Recorda aquella vegada a Amsterdam quan va abusar de l'Orange Bud. Es trobava igual que ara. Decideix no tancar-se a casa, no còrrer per fer-se el dinar, no menjar-s'ho, no netejar, no cagar i respallar-se les dents només per la nit.

La cervela i la malaguenya el recomforten. La cola light li provoca un rot que es tirarà tot buscant una taula al sol. Sense gas a l'estòmac P seu a la cèntrica plaça. Un cafè més segon cigarret més 50 minuts de lectura al sol. Joan Barril, 100 contes, no en tenia ni idea de l'existència d'aquest llibre, per això el va comprar.

P va mirant el rellotge tot sovint per no fer tard i per agafar aire. El llibre el té totalment absorbit. Massa. P comença a discutir-se de nou amb si mateix. A molts anys llum de la Terra. Un indigent, de la Terra, no del pais psicotròpic on està, crida "¡¡¡aguanta el andamio que el mundo se cae!!!". P es mira al homeless que continua cargant el món a les esquenes i treu el mòbil i marca un número.

"Escolta que deixo aquestes pastilles..."