lunes, noviembre 19, 2007

Parides de les meves...

Un llibre que sempre m'ha agradat molt és "El primer trago de cerveza y otros pequeños placeres de la vida". Ja no recordo la de vegades que l'he regalat... I el millor del cas és que actualment no està a les nostres mans xq l'hem perdut. Qualsevol dia d'aquests el tornarem a comprar.

Qui l'hagi llegit, i qui no, us el recomano, estarà d'acord que descriu una teoria del plaer gairebé fisiològica: "tot plaer sensual és el preludi d'una pèrdua" (conclusió plagiada de Xavier Riesco Riquelme) .

Ja fa dies que penso que tinc una "parida" molt de l'estil i com tinc un matí molt tranqui, em ve de gust explicar-la (igual que avui em venia de gust escriure en català).

Desgraciadament fumo. Ja fa un any que no acostumo a comprar tabac "normal". Ni Marlboro, ni Camel, ni res per l'estil... Fumo tabac de liar. Concretament Golden Virginia. Per aquells que no fumen o que no acostumen a fumar-ne, explicar que és tot un ritual. No només has de comprar el tabac, has de fer-te amb paper (recomano el Blue de Smoking) i jo també compro filtres (OCB). No entraré a en un discurs, per mi del tot estèril, que fumar-ne de liar és millor, etc... Fumar és una merda es miri per on es miri.

On volia anar a parar... Jo el que faig es que dins del propi paquet de Golden Virginia, hi porto el paper i uns quants filtres. I sempre faig una xorrada que em produeix un moment molt Delerm (l'escriptor del llibre que us he comentat). Com tot a la vida, tot s'acaba, no? Doncs, hi ha un moment que ja calcules que t'estàs quedant sense filtres i que toca reomplir, però no ho fas. I no faig per una raó molt simple, m'encanta rebuscar entre el tabac fins que finalment acaba apareixent aquell filtre que sempre s'amaga. I el millor del cas es que acostuma a funcionar diverses vegades, i quan més apures més genial és.

Arriba un moment que no funciona i a més, en aquell moment no acostumes a tenir la bossa de filtres. I sempre acabo utilitzant el cartró del paper de fumar o un tros de les targetes personals del kurro per fabricar-me un filtre del tot "patilleru".

Per cert, només passa amb els filtres... quan et quedes sense paper és una santa putada! Sempre pots demanar un paper a algú... tot i que explica'ls-hi que no és per un porret!

Salut!

Etiquetas: , , , , , , ,

3 Comments:

At 19/11/07 17:09, Anonymous Anónimo said...

el fill de l'autor es diu vincent delerm i fa poc va treure un disc. no l'he escoltat, però l'ombra del pare és molt allargada i és difícil que la música del fill produeixi un plaer tan intens com els que descriu el pare al llibre.

rituals com aquest són la única cosa que em podria convertir en fumador, però també són substituïbles per altres.

pd. tinc una samarreta per deixar-te abans que et piris del curru. hi ha un dibuix gegant d'una rata. orgullo roedor joder

 
At 19/11/07 17:26, Blogger aXeLereitor said...

VEUS! Molen més aquest tipus d'accions que no pas dir-li quatre coses...

XQ... i si deixo ratolins morts amagats??

En fi, aquest és un altre post!

 
At 20/11/07 09:31, Blogger Alfonso Hernández said...

Qué gran verdad la de rebuscar entre el tabaco por los filtros... y qué alivio cuando al final encuentras una puntita blanca entre el montoncito de tabaco. Ante ese hallazgo sigues cavando y allí aparece un reluciente y glauco filtro, pequeño pero poderoso. Quién sabe, quizás algún día ese pequeño filtro remoto entre las hebras del tabaco nos libre de un enfisema pulmonar como la copa de un pino...

;-)

 

Publicar un comentario

<< Home